La CNT davant la fi de la ultraactivitat dels convenis

A favor dels drets, en contra de l’explotació

 
8 De Juliol, aquesta data no hauria de passar desapercebuda a cap / a treballador / a, ja que marca un abans i un després per als nostres drets laborals i les nostres condicions de vida. Dit d’una altra manera, el poder econòmic, -patronals-, i el poder polític, -governs i partits-, han clavat un altre cop dur a la classe obrera: els convenis col · lectius començaran a ser història, sobretot els provincials. La seva implantació i durada tenen data de caducitat.

Si ja les últimes reformes laborals -PSOE, PP- els buidaven de contingut, a partir d’aquest 8 de juliol del 2013 els empresaris podran deixar sense conveni a tots aquells sectors econòmics que considerin oportú, així com obligar els treballadors a basar la seva relació laboral en funció d’un conveni d’àmbit superior (autonòmic o estatal) o de l’Estatut dels Treballadors, en cas de no existir conveni superior. Com més amunt el marc legal de l’activitat econòmica de l’empresa i més lluny del nostre lloc de treball, menys drets i salari per a nosaltres i més beneficis per als empresaris.
Els sindicats majoritaris i institucionals han tret el seu discurs, un discurs a mitges tintes per no dir complaent, el discurs del mal menor. Ens diuen que estan negociant, que hi haurà acord o que s’acudirà a l’arbitratge i als tribunals. És la seva manera de rentar-se la cara i evitar semblar responsables, alhora que sufoquen i controlen qualsevol tipus de resposta per part dels treballadors davant aquesta agressió.
¿Que han fet per denunciar aquesta agressió abans de ser implantada?
La veritat és que els treballadors cada vegada estem més indefensos i cada vegada som més vulnerables davant l’abús empresarial i les gairebé divines lleis del mercat.
Això és una tancada, 8 juliol Sant Fermí, però durarà més que uns pocs minuts durant 7 dies. Serà tots els dies durant molts anys per nosaltres i els nostres fills, i les cornades, que seran doloroses, no vindran d’animals amb quatre potes encara que sí amb cornamenta … Heus aquí la qüestió, els treballadors ¿farem a córrer sense rumb i amb por, o agafarem el toro per les banyes nos i plantándoles cara?
Aquesta nova situació ens recorda a un escenari social anterior al dels aclamats Pactes de la Moncloa. Fins aquell moment els treballadors buscàvem la negociació directa amb cada empresa per fixar les condicions del nostre treball en funció de dos paràmetres simples i reals: el treball realitzat i el benefici que s’obtenia amb aquest. Es pretenia fixar el salari i les millores de les condicions de treball en cada centre i en base a aquests dos simples criteris. Fa més de tres dècades els treballadors estàvem conscienciats i organitzats, exigíem drets, millores salarials i aspiràvem a canviar les coses. Per contenir i debilitar el moviment obrer orquestrar aquests Pactes de la Moncloa, als quals es van sumar tots aquells que deien defensar els treballadors, quan només volien seure a taula de l’amo per obtenir privilegis econòmics i polítics. Conseqüència d’aquella concertació va ser la pròrroga de les eleccions sindicals franquistes i la imposició dels convenis col · lectius, l’obligatorietat de fixar els salaris en base a l’IPC …, avui ens diuen que tot això ja no és necessari i tenen raó. 
Ja no necessiten contenir ni les reivindicacions ni el moviment obrer i els destorben els marcs legals per poder imposar lliurement les condicions de la nostra explotació.
Davant les agressions, no et resignis. Organitza’t i lluita.

-Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CNT-