BON VESPRE GRAN FAMÍLIA!!!Aquí unes paraules breus amb moltes ganes per a totes vosaltres. La veritat és que jo, la Núria, no sabia mai si definir-me com anarquista ja que des de sempre he dit que sóc la Núria i que actua i faig les coses d’una determinada manera perquè al llarg del meu procés vital he recollit i he deixat enrere tot allò que creia oportú en el seu moment. Amb tot això us vull dir, cridar ben fort i reafirmar-me que no combrego amb cap de les seves lleis creades a la seva justa mesura, que aquí l’únic terrorista existent és l’Estat i tots els seus súbdits, esclaus de les classes dirigents, conformistes, obedients i mandats que fan el possible per destrossar famílies a canvi d’un sou fix.Que de ben segur que cap d’ells ha gaudit i ha pasta els moments extraordinaris de la seva trista vida, com jo he fet amb totes vosaltres. També cal dir que mai atraparan la meva felicitat per molts augments de sou que tinguin, i que tot i estar entre reixes no arrencaran la meva llibertat.Així com diu George Orwell en el seu llibre 1984: “hem de ser conscients de la nostra força la força d’estar al carrer i vosaltres ho esteu demostrant.No pas per portar una pistola i una porra a la cintura ens podreu arravatar les nostres ideologies, ara jo no són accions pel que ens criminalitzen sinó per pensar d’una determinada manera, la llibertat d’expressió no entra en els seu llistat de vocabulari habitual, és una paraula desconeguda per ells, de ben segur que mai s’han expressat amb llibertat.Tot i això no se ni ho saben però la vostra força i la vostra energia està travessant aquests murs de formigó , aquí les noticies arriben lentes però mica en mica es van filtrant.Més aviat o més tard estaré aquí entre vosaltres donant guerra, que la revolta no s’aturi tant a dins com a fora continuarem lluitant.Gràcies per la vostra resposta incondicional.Amb molt d’amor i molta ràbia des d’una de les gàbies de l’Estat.Solidaritat amb l’escamot Dixan i fins que tots i totes les presxs siguem lliures.SALUT I FORÇA. NÚRIA SOTO 22/02/07
Família, jo de nou. Com va tot per Girona? Espero, tot i que no ho dubto, lluitant contra els abusos de poder. Ullant el diccionari miro terrorisme (diu: ?és l?activitat de les persones que creuen que les finalitats polítiques es poden aconseguir amb accions violentes, els grups partidaris del terrorisme tenen armes i preparen atemptats amb explosius?) i jo dic, i què passa amb el terrorisme d?Estat? Aquest no hi està contemplat. Continuen regnats per la seva impunitat i continuo afirmant que l?únic terrorista existent és l?Estat. A la definició del diccionari podríem dir ?gent que lluita contra el terrorisme encobert?. Ho trobo impressionant, ens venen la pau social, l?estabilitat i el benestar, i sense quasi adonar-nos-en vivim en una camama constant. Ens volen vendre la llibertat i la por la tenim a flor de pell amb el que tossudament ens estan bombardejant. D?alguna manera ens hem de fer sentir. Ells encobreixen el seu terrorisme, el maquillen, ens el volen normalitzar. Així doncs això no treu que traiem les nostres armes, les que tenim a l?abast. Defensem-nos d?aquest pànic i unim-nos. Potser es pensen que callarem a base d?hòsties però el que estan aconseguint és crear més resistència. Jo estava a la llista negra, he estat l?excusa. No és un cas aïllat, ha passat anteriorment amb els companys de Torà, del 4F, del comando Dixan, entre tants d?altres, ara sóc jo i demà? Penseu que tots vosaltres esteu a les seves llistes per donar-me suport. La repressió ens toca a tots. Estan atacant amb força tot moviment social però aquests moments són els que ens fan despertar a tots, vosaltres no podeu deixar escapar aquest moment. De vegades se?ns fa difícil visualitzar que ens volen allunyar de la realitat però ens la posen a tiro. Això no es pot aturar així com així, que el meu segrest no sigui en va, la repressió no els és gratuïta per a ells. No podem continuar assumint l?enganyosa realitat. Abans d?entrar a la presó no tenia ni temps de mirar la tele. Ara no és el cas, però se?m fa difícil mantenir-me al davant amb una orella posada i escoltant totes les vexacions, brutalitats, enganys que ens volen fer creure. M?indigna i la meva impotència augmenta constantment. És com si els polítics i mitjans expliquessin una pel·lícula que no és la mateixa que la nostra. Polítics i mitjans de comunicació, paraules, paraules i més paraules; mentides, mentides i més mentides. Polítics, no cal que utilitzeu el meu nom per res, ni per fer campanya, ni per donar-me suport ni vull rebre cap premi. Sou tots col·laboradors d?aquest sistema mentre jo i tants altres estiguem entre reixes. Si voleu, ho podeu fer al carrer i a nivell individual però desemmascareu-vos. Perquè els polítics, no cal que digui, ni de dretes ni d?esquerres, al cap i a la fi contínuament ens esteu demostrant que sou el mateix; tot i que uns el feixisme i la repressió els verbalitzen en veu alta i en majúscules i els altres ho encobriu amb paraules maques. Ara ja no hi ha marxa enrere, aquest és el vostre funcionament i és igual si sou o no culpables, el que passa és que estic aquí perquè hi ha alguna cosa per petita que sigui que us molesta, el de menys és l?excusa, el que amagueu és un atac a una posició de resistència. Vosaltres us esteu mostrant tal com sou, abusos violents al carrer, sense capacitat de raonar ni d?expressar-vos... I tot això no va dirigit a tots els que lluiten per la meva llibertat. A tots aquells que no esteu disposats a esperar que ens organitzin la vida o ens facin seguir les seves pautes per aconseguir ser verdaderament lliures. A tots aquells que sortiu al carrer, tots els que no pareu d?anar amunt i avall perquè creieu que aquests abusos de poder ja esmentats passen de la ratlla. Sou vosaltres els que teniu la força, no us quedeu aquí i seguiu endavant. Tant dins com fora continuarem lluitant amb molta força i moltes ganes. Des de la gàbia mateixa de l?Estat, fins que totes i tots siguem lliures, totes i tots els presos siguem lliures. Salut i força. Núria CP Madrid V. Soto del Real, 27 d?abril del 2007
Família, jo de nou. Com va tot per Girona? Espero, tot i que no ho dubto, lluitant contra els abusos de poder. Ullant el diccionari miro terrorisme (diu: ?és l?activitat de les persones que creuen que les finalitats polítiques es poden aconseguir amb accions violentes, els grups partidaris del terrorisme tenen armes i preparen atemptats amb explosius?) i jo dic, i què passa amb el terrorisme d?Estat? Aquest no hi està contemplat. Continuen regnats per la seva impunitat i continuo afirmant que l?únic terrorista existent és l?Estat. A la definició del diccionari podríem dir ?gent que lluita contra el terrorisme encobert?. Ho trobo impressionant, ens venen la pau social, l?estabilitat i el benestar, i sense quasi adonar-nos-en vivim en una camama constant. Ens volen vendre la llibertat i la por la tenim a flor de pell amb el que tossudament ens estan bombardejant. D?alguna manera ens hem de fer sentir. Ells encobreixen el seu terrorisme, el maquillen, ens el volen normalitzar. Així doncs això no treu que traiem les nostres armes, les que tenim a l?abast. Defensem-nos d?aquest pànic i unim-nos. Potser es pensen que callarem a base d?hòsties però el que estan aconseguint és crear més resistència. Jo estava a la llista negra, he estat l?excusa. No és un cas aïllat, ha passat anteriorment amb els companys de Torà, del 4F, del comando Dixan, entre tants d?altres, ara sóc jo i demà? Penseu que tots vosaltres esteu a les seves llistes per donar-me suport. La repressió ens toca a tots. Estan atacant amb força tot moviment social però aquests moments són els que ens fan despertar a tots, vosaltres no podeu deixar escapar aquest moment. De vegades se?ns fa difícil visualitzar que ens volen allunyar de la realitat però ens la posen a tiro. Això no es pot aturar així com així, que el meu segrest no sigui en va, la repressió no els és gratuïta per a ells. No podem continuar assumint l?enganyosa realitat. Abans d?entrar a la presó no tenia ni temps de mirar la tele. Ara no és el cas, però se?m fa difícil mantenir-me al davant amb una orella posada i escoltant totes les vexacions, brutalitats, enganys que ens volen fer creure. M?indigna i la meva impotència augmenta constantment. És com si els polítics i mitjans expliquessin una pel·lícula que no és la mateixa que la nostra. Polítics i mitjans de comunicació, paraules, paraules i més paraules; mentides, mentides i més mentides. Polítics, no cal que utilitzeu el meu nom per res, ni per fer campanya, ni per donar-me suport ni vull rebre cap premi. Sou tots col·laboradors d?aquest sistema mentre jo i tants altres estiguem entre reixes. Si voleu, ho podeu fer al carrer i a nivell individual però desemmascareu-vos. Perquè els polítics, no cal que digui, ni de dretes ni d?esquerres, al cap i a la fi contínuament ens esteu demostrant que sou el mateix; tot i que uns el feixisme i la repressió els verbalitzen en veu alta i en majúscules i els altres ho encobriu amb paraules maques. Ara ja no hi ha marxa enrere, aquest és el vostre funcionament i és igual si sou o no culpables, el que passa és que estic aquí perquè hi ha alguna cosa per petita que sigui que us molesta, el de menys és l?excusa, el que amagueu és un atac a una posició de resistència. Vosaltres us esteu mostrant tal com sou, abusos violents al carrer, sense capacitat de raonar ni d?expressar-vos... I tot això no va dirigit a tots els que lluiten per la meva llibertat. A tots aquells que no esteu disposats a esperar que ens organitzin la vida o ens facin seguir les seves pautes per aconseguir ser verdaderament lliures. A tots aquells que sortiu al carrer, tots els que no pareu d?anar amunt i avall perquè creieu que aquests abusos de poder ja esmentats passen de la ratlla. Sou vosaltres els que teniu la força, no us quedeu aquí i seguiu endavant. Tant dins com fora continuarem lluitant amb molta força i moltes ganes. Des de la gàbia mateixa de l?Estat, fins que totes i tots siguem lliures, totes i tots els presos siguem lliures. Salut i força. Núria CP Madrid V. Soto del Real, 27 d?abril del 2007
