La C.N.T. organitza pel proper 28 d'abril la Primera Assemblea de Treballadors/es de la Intervenció Social a la ciutat de Mataró
Els treballadors del sector de la Intervenció Social afiliats a la C.N.T. de Mataró hem decidit convocar una assemblea oberta a tots els companys i companyes del sector a nivell de ciutat. Aquesta, es cel·lebrarà el proper dissabte 28 d'abril a les 12:00 h. al local del Sindicat d'Oficis Varis de Mataró, adherit a la C.N.T.-A.I.T. La reunió va dirigida a educadors socials, monitors, psicòlegs, treballadors socials, integradors socials, pedagogs o qualsevol altre treballador de l'àmbit social que treballi o resideixi a Mataró.
Amb això pretenem impulsar l'autoorganització dels professionals del nostre sector, per tal de defensar-nos mutuament davant qualsevol abús empresarial o institucional. Creiem necessari que ens dotem d'eines adients per tal de respondre a la precarietat habitual que venim patint (contractació temporal i fraudulenta, sobrecàrrega de feina, aplicació inadecuada de convenis, abusos durant les subrogacions...) i que s'ha agreujat amb les retallades imposades per les diferents administracions (tancament de serveis, reduccions de jornada, congelació salarial...). De fet, si som capaços de crear un grup de treballadors conscienciat, ben organitzat i combatiu, ens podem plantejar anar més enllà de l'autodefensa. Podem aspirar a millorar les nostres condicions laborals i aconseguir-ho.
La nostra activitat laboral sol dur-se a terme a petits centres amb equips professionals reduïts. Això dificulta molt desenvolupar una tasca sindical amb garanties i allò més habitual és que si et queixes, crees una secció sindical o exigeixes massa ets ignorat, acomiadat o no renovat. Per això creiem que ha arribat l’hora d’organitzar-se a nivell de ciutat, per tal de crear un grup de treballadors solidaris que es recolcin mutuament.
Des del nostre sindicat ens marquem les següents REIVINDICACIONS dins del sector:
• Estabilitat a la feina: hi ha molts contractes en frau de llei. Exigim que la contractació indefinida sigui la norma i no l’excepció.
• Respecte a la llibertat sindical en el seu significat més ampli: Es habitual al sector que, quan reivindiques qualsevol dret laboral, no siguis escoltat, siguis acomiadat o no renovat.
• Fi de qualsevol xantatge emocional: es freqüent que els empresaris s’excusin davant les reivindicacions d’aplicació i millora de drets amb que si les duen a terme pot suposar un empitjorament del servei i, en conseqüència, de la qualitat de l’atenció que reben els destinataris, quan realment suposa menys beneficis per a ells.
• Aplicació dels convenis reglamentaris: Sol ser pràctica habitual l’aplicació d’altres convenis no vinculats al sector, com els d’Oficines i Despatxos, Hosteleria… senzillament perque són precaris i rentables. Una acció ilegal.
• Categoria professional adequada: Al contracte laboral, molts cops la categoría laboral que apliquen és irreal i inferior a la que ens correspondria per les tasques que fem. Per tant, el salari també és inferior.
• Realitat de les hores de treball: dins del nostre sector els contractes parcials abunden. En molts casos no s’inclouen les hores reals que treballem sinó només les d’activitat amb els usuaris (per exemple no s’inclouen les reunions de programació, feina per fer a casa, compra de material…).
• Llibertat de consciència: no som predicadors/es, sinó que volem transmetre eines que suposin el desenvolupament integral (social, afectiu, cognitiu, cultural…) de la persona. Fomentant que cadascú sigui autònom i responsable dels seus actes i idees, alhora que respectuós amb la resta de persones.
• Transparència y claredat a les comptes i la gestió: la major part de les empreses es nodreixen econòmicament de subvencions estatals i privades. És fonamental que tinguem accés a les comptes, que sapiguem a qué es destinen els diners.
• Augment salarial i social: exigim una major retribució i percepció de drets en matèria social per la millora de la nostra qualitat de vida.
• No disgregació del sector: la disgregació implica la implantació de varis sectors amb els seus respectius convenis i normatives diferenciades, que comporta la divisió dels treballadors i les treballadores i la consecuent merma de la capacitat de lluita.
El sector social és un sector ampli i divers. Un bon nombre d’empreses, ONGs, Fundacions, administracions públiques…es dediquen a aquesta activitat cada cop més estesa. Diuen “ajudar als sectors més desfavorits de la societat” quan realment es fa negoci amb l’atenció a les persones, a costa d’explotar als treballadors i treballadores i d’oferir un mal servei.
Per a nosaltres els treballadors, és una forma de guanyar-se la vida mentre fas un bé a les persones que necessiten el teu recolçament. Per a les associacions, empreses o institucions que ens contracten és una forma de guanyar molts diners i, a més, donar una bona imatge de cara a la galería, quan veiem diàriament com es ninguneja els usuaris constantment.
Ens queda encara un llarg camí per a que dins el nostre sector es treballi seriosament pel desenvolupament integral de les persones ateses i, a més, se’ns respecti com a treballadors.
Pel moment els més beneficiats són els de sempre: empresaris i polítics
Amb això pretenem impulsar l'autoorganització dels professionals del nostre sector, per tal de defensar-nos mutuament davant qualsevol abús empresarial o institucional. Creiem necessari que ens dotem d'eines adients per tal de respondre a la precarietat habitual que venim patint (contractació temporal i fraudulenta, sobrecàrrega de feina, aplicació inadecuada de convenis, abusos durant les subrogacions...) i que s'ha agreujat amb les retallades imposades per les diferents administracions (tancament de serveis, reduccions de jornada, congelació salarial...). De fet, si som capaços de crear un grup de treballadors conscienciat, ben organitzat i combatiu, ens podem plantejar anar més enllà de l'autodefensa. Podem aspirar a millorar les nostres condicions laborals i aconseguir-ho.
La nostra activitat laboral sol dur-se a terme a petits centres amb equips professionals reduïts. Això dificulta molt desenvolupar una tasca sindical amb garanties i allò més habitual és que si et queixes, crees una secció sindical o exigeixes massa ets ignorat, acomiadat o no renovat. Per això creiem que ha arribat l’hora d’organitzar-se a nivell de ciutat, per tal de crear un grup de treballadors solidaris que es recolcin mutuament.
Per a que quan toquin a un/a
responguem tots/es.
¿Qué reivindiquem?
Des del nostre sindicat ens marquem les següents REIVINDICACIONS dins del sector:
• Estabilitat a la feina: hi ha molts contractes en frau de llei. Exigim que la contractació indefinida sigui la norma i no l’excepció.
• Respecte a la llibertat sindical en el seu significat més ampli: Es habitual al sector que, quan reivindiques qualsevol dret laboral, no siguis escoltat, siguis acomiadat o no renovat.
• Fi de qualsevol xantatge emocional: es freqüent que els empresaris s’excusin davant les reivindicacions d’aplicació i millora de drets amb que si les duen a terme pot suposar un empitjorament del servei i, en conseqüència, de la qualitat de l’atenció que reben els destinataris, quan realment suposa menys beneficis per a ells.
• Aplicació dels convenis reglamentaris: Sol ser pràctica habitual l’aplicació d’altres convenis no vinculats al sector, com els d’Oficines i Despatxos, Hosteleria… senzillament perque són precaris i rentables. Una acció ilegal.
• Categoria professional adequada: Al contracte laboral, molts cops la categoría laboral que apliquen és irreal i inferior a la que ens correspondria per les tasques que fem. Per tant, el salari també és inferior.
• Realitat de les hores de treball: dins del nostre sector els contractes parcials abunden. En molts casos no s’inclouen les hores reals que treballem sinó només les d’activitat amb els usuaris (per exemple no s’inclouen les reunions de programació, feina per fer a casa, compra de material…).
• Llibertat de consciència: no som predicadors/es, sinó que volem transmetre eines que suposin el desenvolupament integral (social, afectiu, cognitiu, cultural…) de la persona. Fomentant que cadascú sigui autònom i responsable dels seus actes i idees, alhora que respectuós amb la resta de persones.
• Transparència y claredat a les comptes i la gestió: la major part de les empreses es nodreixen econòmicament de subvencions estatals i privades. És fonamental que tinguem accés a les comptes, que sapiguem a qué es destinen els diners.
• Augment salarial i social: exigim una major retribució i percepció de drets en matèria social per la millora de la nostra qualitat de vida.
• No disgregació del sector: la disgregació implica la implantació de varis sectors amb els seus respectius convenis i normatives diferenciades, que comporta la divisió dels treballadors i les treballadores i la consecuent merma de la capacitat de lluita.
¿Qué opinem a la CNT sobre el sector social?
El sector social és un sector ampli i divers. Un bon nombre d’empreses, ONGs, Fundacions, administracions públiques…es dediquen a aquesta activitat cada cop més estesa. Diuen “ajudar als sectors més desfavorits de la societat” quan realment es fa negoci amb l’atenció a les persones, a costa d’explotar als treballadors i treballadores i d’oferir un mal servei.
Per a nosaltres els treballadors, és una forma de guanyar-se la vida mentre fas un bé a les persones que necessiten el teu recolçament. Per a les associacions, empreses o institucions que ens contracten és una forma de guanyar molts diners i, a més, donar una bona imatge de cara a la galería, quan veiem diàriament com es ninguneja els usuaris constantment.
Ens queda encara un llarg camí per a que dins el nostre sector es treballi seriosament pel desenvolupament integral de les persones ateses i, a més, se’ns respecti com a treballadors.
Pel moment els més beneficiats són els de sempre: empresaris i polítics
Conferència: "El Cooperativisme a debat"
El proper divendres 20 d'abril a les 18:30h a Can Comes, el Nucli Confederal de Pineda de Mar organitza una conferència sobre el cooperativisme.
Contarà amb la presencia d'un membre de la Cooperativa Integral Catalana.
Cooperativisme a debat
A càrrec d'un membre de CIC Cooperativa Integral Catalana
Divendres 20 d'abril de 2012
a Can Comes
Plaça Catalunya, Pineda de Mar
Nuevos cursos del Centro de Estudios del Sindicato
Hola a todo/as,
Os informamos de los nuevos cursos programados por el Centro de Estudios de nuestro Sindicato para este trimestre.
Las inscripciones están abiertas desde el lunes 16 de abril hasta el viernes 27 de abril. Todos los cursos se realizarán en el local del Sindicato, C/ del Pilar, 50 de Premià de Mar. Plazas limitadas.
Y esto sin subvenciones ni liberados.
Te esperamos!
- Curso de informática: Tratamiento de imágenes
Duración 21 horas
Lunes, miércoles y viernes
Fecha de inicio 2 de mayo de 2012
Fecha de finalización 1 de junio de 2012
De 19:00h a 20:30h cada clase
- Curso de informática: Office
Duración 18 horas
Todos los sábados de mayo y junio
Fecha de inicio 5 de mayo de 2012
Fecha de finalización 30 de junio de 2012
De 10:30h a 12:30h cada clase
- Curso de Formación y Orientación laboral
Duración 6 horas
miércoles, jueves y viérnes
Fecha de inicio 6 de junio
Fecha de finalización 8 de junio
De 19:00 a 21:00h cada clase
Os informamos de los nuevos cursos programados por el Centro de Estudios de nuestro Sindicato para este trimestre.
Las inscripciones están abiertas desde el lunes 16 de abril hasta el viernes 27 de abril. Todos los cursos se realizarán en el local del Sindicato, C/ del Pilar, 50 de Premià de Mar. Plazas limitadas.
Te esperamos!
- Curso de informática: Tratamiento de imágenes
Duración 21 horas
Lunes, miércoles y viernes
Fecha de inicio 2 de mayo de 2012
Fecha de finalización 1 de junio de 2012
De 19:00h a 20:30h cada clase
- Curso de informática: Office
Duración 18 horas
Todos los sábados de mayo y junio
Fecha de inicio 5 de mayo de 2012
Fecha de finalización 30 de junio de 2012
De 10:30h a 12:30h cada clase
- Curso de Formación y Orientación laboral
Duración 6 horas
miércoles, jueves y viérnes
Fecha de inicio 6 de junio
Fecha de finalización 8 de junio
De 19:00 a 21:00h cada clase
Sentència del TSJC sobre els increments salarials en el sector de l’arqueologia de Catalunya
Segons ha resolt la sentència 5/2012 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), davant la demanda d’impugnació interposada per la CNT contra les taules salarials del sector de l’arqueologia de Catalunya per l’any 2010 que en el seu dia acordaren CCOO i la patronal (AEAC – PYMEC), el tribunal ha resolt que procedeix a anul·lar l'esmentat acord ja que aquest, en perjudici dels treballadors, no fou realitzat seguint els criteris que establia el conveni col·lectiu en vigor.
Recordem que aquesta taula aplicava un augment salarial del 0,8% per l’any 2010, enfront de l’1% previst per a l'IPC a nivell estatal i el 3% que resultà finalment a Catalunya, i amb això es pretenia donar per liquidat tot el tema, obrint les portes a una progressiva degradació del poder adquisitiu dels i les treballadores de l’arqueologia en els anys successius.
Posteriorment a la presentació de la demanada d’impugnació per la CNT, la Patronal realitzà una maniobra desesperada d’última hora per a intentar justificar legalment el seu abús, pel qual i com ha esdevingut essent habitual va poder comptar amb la total i entusiasta col·laboració de CCOO, publicant així en el DOGC nº 6024 (14.12.2011) un ridícul acord de la comissió paritària del conveni on pretenien donar-se la raó a sí mateixos.Enfront tot això, el tribunal conclou que s’arribà a “un pacto que contradice el contenido de dicho artículo, lo que no es posible” i afirma que “casi toda interpretación realizada por las comisiones paritarias es admisible, pero siempre que no constituya modificación de lo pactado”.
Per tant, en haver sigut pactada encara que a finals dins del propi any 2010, la taula salarial hauria d’haver contingut “un incremento salarial que debió haber sido del 1% y no del 0,8%, respetando el artículo 26.4 del convenio colectivo, con todas las consecuencias legales inherentes”; cal entendre així que sense perjudici que a finals d’any s’apliqués amb caràcter retroactiu la correcció d’un 2% més corresponent a l’IPC real català, tal i com diu el conveni.
Tot i així, en la seva sentència el tribunal pretén “no entrar a analizar cual fue el IPC real del año 2010 y sucesivos por ser hechos posteriores en el tiempo a lo aquí debatido”, considerant deixar la resolució d’aquest assumpte a les possibles reclamacions d’aquestes quantitats que els i les treballadores puguin interposar.
Al nostre entendre, el fet d’anul·lar l’acord que la Patronal emprava com excusa per a no aplicar-ho, obre la porta ara a reclamar també aquests endarreriments, tot i que sabem que la Patronal no acceptarà pagar els 2 punts de diferència amb l’IPC català fins que una nova sentència li obligui.
És per aquest motiu que des de la Secció Sindical d’Arqueologia hem interposat un recurs a aquesta sentència enfront el Tribunal Suprem, del qual informarem tan aviat com sigui resolt, on esperem que s’acabi de reconèixer l’augment salarial complet que marcava el conveni vigent pel conjunt de treballadors de l’arqueologia de Catalunya.
Mentrestant, allò que les empreses haurien de reconèixer ja, és l’obligació de pagar a tots i totes les treballadores del sector la diferència marcada per la sentència del TSJC per l’any 2010 i recalcular quan abans millor a l’alça els salaris dels anys 2011 i 2012 en coherència amb la mateixa.
A CCOO ja no creiem que valgui la pena demanar-li explicacions públiques del conjunt de les seves actuacions en tot aquest assumpte perquè ambdues coses, els seus actes i el seu vergonyós silenci, la deixen perfectament retratada.
Si necessites ajuda per a fer entendre al teu cap que el conveni s’ha d’acomplir, que es paguin els endarreriments i s’apliquin els augments que toca als salaris actuals, tan sols t’has de posar en contacte amb nosaltres.
CNT - AIT Confederació Nacional del Treball
Secció de Ram d’Arqueologia:
Plaça Duc de Medinacelli 6, Entresol 1ª 08002 Barcelona
Tlfn / Fax: 93 317 05 47 arqueologia(a)barcelona.cnt.es
El 29-M en Premià de Mar
29-M VALORACIÓN JORNADA DE HUELGA EN PREMIÀ DE MAR
Desde el SOV de la CNT de Premià y con motivo de la huelga general del pasado 29 de marzo, queremos hacer las siguientes valoraciones de esa jornada de lucha que después de muchos años, ha tenido una presencia visible por las calles de Premià.
En primer lugar, desde el punto de vista del seguimiento, no podemos darnos por satisfechos dado que la inmensa mayoría de establecimientos comerciales (prácticamente la única actividad económica que se desarrolla en nuestro municipio) abrieron sus puertas como un día normal. Tampoco se observó que la clientela optará por paralizar la actividad evitando realizar sus compras y se abstuviera de consumir. En una de las principales fábricas, en los servicios municipales (limpieza por ejemplo) el seguimiento sí fue masivo.
Nuestro apoyo a aquellos trabajadores y comercios que ese día cerraron sus puertas y mostraron su apoyo a la huelga con un cartel indicando el motivo.
En segundo lugar, nuestro sindicato ha estado visible durante toda la semana realizando una labor importante de propaganda por gran parte de los comercios, repartiendo información sobre la reforma laboral y convocando a la huelga. Lo más destacable ha sido comprobar el miedo y la desinformación de muchos trabajadores a secundar la protesta por temor a represalias y la falta de conciencia de muchos trabajadores autónomos, dueños de comercios, que no se percatan de que las medidas impuestas lo único que favorecen es al empobrecimiento generalizado de l@s trabajador@s, por tanto, a un menor consumo y a verse obligados a cerrar la persiana definitivamente en un corto espacio de tiempo.
En cuanto al acto organizado en la Plaça Païssos Catalans que habíamos convocado para las 11:30, queremos señalar nuestra satisfacción al comprobar que unas 50 personas aproximadamente acudieron, más las personas que estaban manifestandose en esos momentos por el pueblo. La pancarta que desplegamos atacaba a los que consideramos culpables de esta reforma y la situación grave que estamos padeciendo a
nivel de recortes tanto en derechos como en prestaciones y condiciones materiales, esto es, sindicatos mayoritarios, partidos políticos y patronal. A algunos no les gustó el contenido, pero como ya les comentamos, además de que era un acto organizado por CNT Premià, el comportamiento de UGT y CC.OO. en los últimos tiempos ha sido nefasto para los intereses de la clase trabajadora. Han firmado hace poco el acuerdo para la moderación salarial, también firmaron el acuerdo sobre las pensiones que condena a miles y miles de trabajador@s a pensiones más míseras cuando llegue su jubilación al tener que cotizar más años y se han preocupado más de mantener sus privilegios (cursos de formación, subvenciones y liberados) que de organizar, movilizar y concienciar a quienes en teoría defienden. Este era el motivo y sentido de la pancarta, y por ello, también se invitó a aquellos que no estaban conformes a decir lo que quisieran, defenderse o simplemente debatir. Algun@s optaron por silbar en lugar de coger el megáfono que se les había ofrecido, incluso un grupo de personas abandonó la plaza, .
Por último, una vez finalizado nuestro acto, entre los allí concentrados se decidió seguir con la movilización por las calles de Premià de Mar, pasando por el ayuntamiento, hasta la Carretera Nacional II, donde durante unos minutos se cortó al tráfico y se caminó unos cientos de metros.
Valoramos de forma positiva que en nuestro pueblo se lleven a cabo actos reivindicativos, ya que consideramos que es la única forma de evitar lo que se avecina. Esperamos que no quede en el recuerdo como un día de lucha, sino más bien, como uno de muchos días en los que l@s premianenses y quienes no lo son, se manifiesten, se movilicen y muestren su rechazo a las políticas impuestas que nos están esquilmando cada vez más. Lo que se consiguió hace años a base de luchas y huelgas, hemos de mantenerlo y mejorarlo de la misma manera. ¡Salud!
Desde el SOV de la CNT de Premià y con motivo de la huelga general del pasado 29 de marzo, queremos hacer las siguientes valoraciones de esa jornada de lucha que después de muchos años, ha tenido una presencia visible por las calles de Premià.
En primer lugar, desde el punto de vista del seguimiento, no podemos darnos por satisfechos dado que la inmensa mayoría de establecimientos comerciales (prácticamente la única actividad económica que se desarrolla en nuestro municipio) abrieron sus puertas como un día normal. Tampoco se observó que la clientela optará por paralizar la actividad evitando realizar sus compras y se abstuviera de consumir. En una de las principales fábricas, en los servicios municipales (limpieza por ejemplo) el seguimiento sí fue masivo.
Nuestro apoyo a aquellos trabajadores y comercios que ese día cerraron sus puertas y mostraron su apoyo a la huelga con un cartel indicando el motivo.
En segundo lugar, nuestro sindicato ha estado visible durante toda la semana realizando una labor importante de propaganda por gran parte de los comercios, repartiendo información sobre la reforma laboral y convocando a la huelga. Lo más destacable ha sido comprobar el miedo y la desinformación de muchos trabajadores a secundar la protesta por temor a represalias y la falta de conciencia de muchos trabajadores autónomos, dueños de comercios, que no se percatan de que las medidas impuestas lo único que favorecen es al empobrecimiento generalizado de l@s trabajador@s, por tanto, a un menor consumo y a verse obligados a cerrar la persiana definitivamente en un corto espacio de tiempo.
En cuanto al acto organizado en la Plaça Païssos Catalans que habíamos convocado para las 11:30, queremos señalar nuestra satisfacción al comprobar que unas 50 personas aproximadamente acudieron, más las personas que estaban manifestandose en esos momentos por el pueblo. La pancarta que desplegamos atacaba a los que consideramos culpables de esta reforma y la situación grave que estamos padeciendo a
Por último, una vez finalizado nuestro acto, entre los allí concentrados se decidió seguir con la movilización por las calles de Premià de Mar, pasando por el ayuntamiento, hasta la Carretera Nacional II, donde durante unos minutos se cortó al tráfico y se caminó unos cientos de metros.
Valoramos de forma positiva que en nuestro pueblo se lleven a cabo actos reivindicativos, ya que consideramos que es la única forma de evitar lo que se avecina. Esperamos que no quede en el recuerdo como un día de lucha, sino más bien, como uno de muchos días en los que l@s premianenses y quienes no lo son, se manifiesten, se movilicen y muestren su rechazo a las políticas impuestas que nos están esquilmando cada vez más. Lo que se consiguió hace años a base de luchas y huelgas, hemos de mantenerlo y mejorarlo de la misma manera. ¡Salud!
Concentració contra la Reforma Laboral
El Sindicat Únic de Premià organitza una concentració per rebutjar la nova Reforma Laboral el proper dijous 29 de març, coincidint amb la jornada de vaga general.
Els militants sindicalistes han acordat organitzar un acte de denuncia contra la Reforma Laboral aprovada el passat mes de febrer. Una Reforma que agreuja les condicions i drets dels treballadors. A més a més, des del Sindicat es vol assenyalar tots aquells agents socials que han fet posible aquesta degradació de drets, ja que pels cenetistes premianencs això no es un decret que el Partit Popular s'ha tret de la màniga, sino que es l'inici de la culminació d'un seguit de reformes que durant més de trenta anys, tant Patronal, com polítics i sindicats subvencionats han anat llaurant, en detriment dels drets dels treballadors.
Els anarcosindicalistes animen als treballadors i treballadores a lluitar pels seus drets el dia de vaga i a acudir a la concentració sindical que s'efectuarà a la Plaça dels Païssos Catalans a les 11:30h del dijous 29 de març.
Els militants sindicalistes han acordat organitzar un acte de denuncia contra la Reforma Laboral aprovada el passat mes de febrer. Una Reforma que agreuja les condicions i drets dels treballadors. A més a més, des del Sindicat es vol assenyalar tots aquells agents socials que han fet posible aquesta degradació de drets, ja que pels cenetistes premianencs això no es un decret que el Partit Popular s'ha tret de la màniga, sino que es l'inici de la culminació d'un seguit de reformes que durant més de trenta anys, tant Patronal, com polítics i sindicats subvencionats han anat llaurant, en detriment dels drets dels treballadors.
Els anarcosindicalistes animen als treballadors i treballadores a lluitar pels seus drets el dia de vaga i a acudir a la concentració sindical que s'efectuarà a la Plaça dels Païssos Catalans a les 11:30h del dijous 29 de març.
Conferencia: Reforma Laboral. Caida en picado
El próximo jueves día 22 de marzo tendrá lugar en la sede del Sindicato una conferencia sobre la Reforma laboral aprobada el pasado febrero.
Te esperamos
Conferencia:
"OTRA REFORMA LABORAL: Caida en Picado."
A cargo del Abogado Miguel Lucena.
Jueves 22 de marzo a las 19:00h
En el local Sindical
C/ del Pilar, 50
Premià de Mar.
Organiza: Sindicato Único de Premià
Te esperamos
Conferencia:
"OTRA REFORMA LABORAL: Caida en Picado."
A cargo del Abogado Miguel Lucena.
Jueves 22 de marzo a las 19:00h
En el local Sindical
C/ del Pilar, 50
Premià de Mar.
Organiza: Sindicato Único de Premià
"Cosillas" de la nueva Reforma Laboral
El pasado 12 de febrero
se aprobó una nueva Reforma Laboral que para ser breves, concretos y
directos, propicia una nueva vuelta de tuerca en nuestros derechos
-eliminando y reduciendo algunos-, y dota a los empresarios de
todavía más poder decisorio a la hora de modificar nuestras
condiciones de trabajo, ya sea en materia de salarios, de horarios o
de despidos. En una frase, lo que antes se negociaba o requería
autorización, ahora lo decide el empresario, y está claro que su
interés, nada tiene que ver con el nuestro.
Resumimos algunos de los
artículos modificados del Estatuto de los Trabajadores y que
pensamos más nos van a perjudicar y ser utilizados para despedirnos,
reducirnos el sueldo, amenazarnos o presionarnos.
Art. 33-8º: Cuando haya
un despido objetivo, el FOGASA pagará 8 días mientras que la
empresa se hará cargo de los 12 restantes en las empresas de menos
de 25 trabajadores. Desaparecen los salarios de trámite.
Art. 34-2º: La empresa
podrá distribuir la jornada laboral como quiera. Si no llega a un
acuerdo con el comité de empresa, podrá hacerlo con el 5% de la
jornada anual.
Art. 39: Movilidad
funcional: Te podrán cambiar de puesto de trabajo, esto es,
subir o bajar de categoría por causas técnicas u organizativas,
pero no podrás demandar ni impugnar una extinción voluntaria e
contrato por “modificación sustancial de las condiciones de
trabajo” como sucedía antes.
Art. 40: Movilidad
geográfica: Pueden enviarte a cualquier lugar siempre que lo
justifique con un mes de antelación. Si no estás conforme, podrás
renunciar con una indemnización de 20 días por año y 12
mensualidades como máximo o ir al juzgado y demandar.
Art. 41: Modificación
sustancial condiciones de trabajo: Si existen razones probadas
relacionadas con la competitividad, producción u organización del
trabajo, estás a expensas de que:
- Te bajen el sueldo.
- Te aumenten la jornada laboral hasta 40 horas si trabajabas menos.
- Te cambien el turno.
- Te paguen el sueldo del puesto que vayas a desempeñar, aunque esté por debajo del que cobrabas.
Si esto no te hace gracia
o no estás de acuerdo, podrás renunciar y cobrar una indemnización
de 20 días por año hasta 9 mensualidades.
Si esa modificación la
han firmado el comité de empresa o algún delegado o delegada
sindical sin cosultarte (como suelen hacer) aunque no te haga gracia,
estás vendido.
Art. 47 y 51: EREs y
despidos colectivos: La empresa ya no necesita la autorización
de la administración, simplemente lo comunicará y aplicará. Podrás
demandar si no estás conforme, pero el ERE estará aplicado.
Art. 52-D: Despido
disciplinario: Si acumulas dos o más bajas que sumen 9 días de
ausencia en dos mes y ninguna supera los 21 días, o si acumulas 2 o
más bajas que sumen 23 días en el último año, podrán despedirte
automáticamente con 20 días por año de indemnización.
Art. 55: Despido
disciplinario: De lo más grave de la reforma, pues cualquier
despido donde el empresario alegue alguna causa disciplinaria (aunque
sea falsa) y se declare improcedente por el juez (siempre que hayas
demandado previamente), obtendrás 33 días de indemnización, pero
no tendrás salarios de trámite. Por tanto, te despido
disciplinariamente, me invento el motivo (que has llegado muchos días
tarde o que vienes bebido al trabajo) y si denuncias, ya te pagaré
cuando lo diga el juez dentro de unos meses. Pues de 20 a 33 días
tampoco hay tanta diferencia, ya que la cantidad importante en estos
casos estaba en los salarios de trámite.
Art. 86.3: Negociación
colectiva: Se suspende la ultraactividad de los convenios. Si no
se renuevan mediante pacto entre empresarios y sindicatos, te podrán
pagar el salario mínimo y sin conservar los derechos adquiridos.
Art 4 R.D. 3/2012: El
contrato indefinido de apoyo a los emprendedores, contrato Rajoy
o contrato del año. ara los nuevos contratos indefinidos en empresas
de menos de 50 trabajadores (la inmensa mayoría) Lo más sustancial
es que habrá 1 año de período de prueba, con lo que en ese tiempo,
te podrán despedir sin alegar causa o motivo y tú no podrás decir
nada, simplemente gracias por haberme contratado. Es lo que llevan
buscando desde siempre, despido libre y gratuito durante un año. A
ver quién se atreve a alzar la voz.
CNT CONVOCA VAGA GENERAL PEL 29 DE MARÇ
Contra la Reforma Laboral, les retallades i les agressions contra la classe treballadora.
La CNT ha acordat convocar vaga general de 24 hores el proper 29 de març, estenent la convocatòria ja realitzada a Galícia i Euskadi, convocatòria que es formalitzarà en els propers dies. CNT rebutja qualsevol negociació sobre els drets conquerits per la classe treballadora en anys de lluites, per això convoca aquesta vaga amb l'objectiu prioritari que es derogui immediatament la reforma laboral aprovada ahir pel Parlament, a la qual considera una agressió frontal contra els drets i les condicions de vida de la classe treballadora, continuant de les mesures preses per l'anterior govern, com la reforma laboral de 2010, la rebaixa de salaris en l'administració pública o la retallada en les pensions i en els serveis públics, que l'actual govern està aprofundint. CNT exigeix que es posi fi a una política econòmica dissenyada perquè els treballadors i treballadores paguin la crisi de la banca i de la patronal, que ha conduït a una xifra intolerable d'aturats i parades que no deixa de créixer i a un empobriment i empitjorament de les condicions de vida de la classe treballadora. CNT convoca també aquesta vaga contra les retallades, en la jornada prèvia a uns Pressupostos Generals de l'Estat en què es concretarà un brutal atac contra els serveis públics i els drets socials. CNT rebutja l'Acord per l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva aconseguit per CCOO i UGT i la CEOE el passat mes de febrer, a més de les esmenes presentades per aquests sindicats al tràmit parlamentari de la reforma, rebutjant-los com a alternativa vàlida, ja que comparteix l'esperit de la reforma i assumeix la lògica de la patronal i el govern, assumint que la sortida de la seva crisi ha de realitzar-se mitjançant cessions en els drets dels treballadors, col·locant de partida a la classe treballadora en una posició de debilitat. La mateixa lògica ja va portar a aquests sindicats a acceptar el retard de l'edat de jubilació als 67 anys, després de la vaga general del 29S del 2010. Per a CNT la vaga del 29 de març ha de ser solament l'inici d'un procés de mobilització creixent i sostingut, que incorpori al conjunt de la classe treballadora i els sectors més desfavorits i afectats per la crisi capitalista, fins a posar fre a la dinàmica d'agressió constant als nostres drets, posant les bases per a la recuperació i conquesta de nous drets socials en el marc d'una profunda transformació social. Tots aquests motius han portat a la CNT a realitzar una convocatòria pròpia pel 29 de març. Amb aquesta convocatòria CNT vol donar cobertura a tots els que aposten per una confrontació real i continuada, que retorni les agressions contra la classe treballadora amb el mateix grau de contundència amb el qual les estem rebent, al costat de totes aquelles organitzacions obreres que comparteixin aquests objectius i rebutgin la política de pacte i pau social. Per a CNT el rebuig frontal amb la política i el model sindical de les burocràcies de CCOO i UGT i el seu descrèdit en amplis sectors de treballadors no han de convertir-se en excuses contra la mobilització i la lluita sinó en esperons per reforçar-la des d'una altra forma de fer sindicalisme des de l'acció directa, l'autonomia i el suport mutu. Davant agressions de la magnitud de les quals estem sofrint, la unitat dels treballadors és fonamental, unitat que s'ha de manifestar des de la base, des de les assemblees en els centres de treball i als barris, en les mobilitzacions i en els piquets fins a fer de la mobilització contra els responsables i beneficiaris d'aquesta situació: la patronal, la banca i el govern, una dinàmica imparable que aixequi una barrera contra les temptacions de convertir els drets de tots en moneda de canvi de ningú. És hora que tots, treballadors i treballadores, en atur o en actiu, jubilats, submergits, estudiants o precaris diguem prou, prenguem el carrer per no abandonar-lo, fins a fer valer la nostra força i les nostres reivindicacions. El 29 Març tots al carrer, totes a la vaga!
Secretariat Permanent del Comitè Confederal.
Contra la Reforma Laboral, les retallades i les agressions contra la classe treballadora.
La CNT ha acordat convocar vaga general de 24 hores el proper 29 de març, estenent la convocatòria ja realitzada a Galícia i Euskadi, convocatòria que es formalitzarà en els propers dies. CNT rebutja qualsevol negociació sobre els drets conquerits per la classe treballadora en anys de lluites, per això convoca aquesta vaga amb l'objectiu prioritari que es derogui immediatament la reforma laboral aprovada ahir pel Parlament, a la qual considera una agressió frontal contra els drets i les condicions de vida de la classe treballadora, continuant de les mesures preses per l'anterior govern, com la reforma laboral de 2010, la rebaixa de salaris en l'administració pública o la retallada en les pensions i en els serveis públics, que l'actual govern està aprofundint. CNT exigeix que es posi fi a una política econòmica dissenyada perquè els treballadors i treballadores paguin la crisi de la banca i de la patronal, que ha conduït a una xifra intolerable d'aturats i parades que no deixa de créixer i a un empobriment i empitjorament de les condicions de vida de la classe treballadora. CNT convoca també aquesta vaga contra les retallades, en la jornada prèvia a uns Pressupostos Generals de l'Estat en què es concretarà un brutal atac contra els serveis públics i els drets socials. CNT rebutja l'Acord per l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva aconseguit per CCOO i UGT i la CEOE el passat mes de febrer, a més de les esmenes presentades per aquests sindicats al tràmit parlamentari de la reforma, rebutjant-los com a alternativa vàlida, ja que comparteix l'esperit de la reforma i assumeix la lògica de la patronal i el govern, assumint que la sortida de la seva crisi ha de realitzar-se mitjançant cessions en els drets dels treballadors, col·locant de partida a la classe treballadora en una posició de debilitat. La mateixa lògica ja va portar a aquests sindicats a acceptar el retard de l'edat de jubilació als 67 anys, després de la vaga general del 29S del 2010. Per a CNT la vaga del 29 de març ha de ser solament l'inici d'un procés de mobilització creixent i sostingut, que incorpori al conjunt de la classe treballadora i els sectors més desfavorits i afectats per la crisi capitalista, fins a posar fre a la dinàmica d'agressió constant als nostres drets, posant les bases per a la recuperació i conquesta de nous drets socials en el marc d'una profunda transformació social. Tots aquests motius han portat a la CNT a realitzar una convocatòria pròpia pel 29 de març. Amb aquesta convocatòria CNT vol donar cobertura a tots els que aposten per una confrontació real i continuada, que retorni les agressions contra la classe treballadora amb el mateix grau de contundència amb el qual les estem rebent, al costat de totes aquelles organitzacions obreres que comparteixin aquests objectius i rebutgin la política de pacte i pau social. Per a CNT el rebuig frontal amb la política i el model sindical de les burocràcies de CCOO i UGT i el seu descrèdit en amplis sectors de treballadors no han de convertir-se en excuses contra la mobilització i la lluita sinó en esperons per reforçar-la des d'una altra forma de fer sindicalisme des de l'acció directa, l'autonomia i el suport mutu. Davant agressions de la magnitud de les quals estem sofrint, la unitat dels treballadors és fonamental, unitat que s'ha de manifestar des de la base, des de les assemblees en els centres de treball i als barris, en les mobilitzacions i en els piquets fins a fer de la mobilització contra els responsables i beneficiaris d'aquesta situació: la patronal, la banca i el govern, una dinàmica imparable que aixequi una barrera contra les temptacions de convertir els drets de tots en moneda de canvi de ningú. És hora que tots, treballadors i treballadores, en atur o en actiu, jubilats, submergits, estudiants o precaris diguem prou, prenguem el carrer per no abandonar-lo, fins a fer valer la nostra força i les nostres reivindicacions. El 29 Març tots al carrer, totes a la vaga!
Secretariat Permanent del Comitè Confederal.
MANIFESTACIÓN EN PREMIÀ “ESTEM FARTS DE PAGAR LA CRISI”
Desde el Sindicat Únic de Premià de la CNT consideramos de forma muy positiva la manifestación que tuvo lugar el pasado 3 de marzo por las calles de Premià de Mar en contra de los recortes en sanidad y educación, de la reforma laboral, del aumento en la edad de jubilación y de la subida de impuestos a las clases trabajadoras. Valoramos en alto grado que casi 200 personas de diversas edades, tendencias, ideologías y militancias se hicieran ver y oír por la población de Premià, desgraciadamente, poco acostumbrada a este tipo de actos reivindicativos, de protesta y de compromiso.
La manifestación transcurrió sin ningún tipo de incidente, desde su inicio junto a la estación de Renfe, donde se cortó durante unos minutos la Ctra. Nacional II, hasta la Plaça de l´Ajuntament, donde un compañero leyó el manifiesto acordado por todas las organizaciones que se habían adherido al acto.Durante el trayecto, que no llegó a las 2 horas de duración, se hicieron paradas “simbólicas” en determinados puntos para que algunas entidades leyeran sus escritos. Se denunció al sistema bancario ante la oficina de una entidad; se invitó a enfrentarse a los desahucios ante la casa de una familia que se verá afectada la próxima semana; se denunció la situación de la mujer, que en tiempos de crisis se ve aún más afectada por su condición de mujer; ante la oficina de Treball un compañero comentó aspectos de la reforma laboral y abordó uno de nuestros lemas de unión, acción y autogestión; finalmente, ante el consultorio, se leyó un manifiesto a favor de una sanidad pública y de calidad y contra los recortes.
La única manera de defendernos ante tanta agresión por parte de políticos, banqueros y clase empresarial es hacer sentir nuestro rechazo a las medidas que nos imponen y que cada vez nos están haciendo más pobres, con menos derechos y menor capacidad de decisión. De la situación actual en la que la mayoría nos vemos afectados de una forma u otra, no nos va a sacar nadie más que nosotros ni nada más que nuestra movilización, nuestro compromiso, nuestra organización y nuestra voluntad de cambiar las cosas para mejorarlas y decidirlas. Unión, acción y autogestión.
Manifiesto contra les retallades
ESTEM FARTS DE PAGAR LA CRISI
El Maresme contra les retallades
La situació política, social i econòmica a la que ens ha abocat la cobdícia dels mercats financers amb la connivència dels governs tant a nivell Europeu com a nivell local , exigeix una resposta ferma i contundent per part de la societat civil , ja que al cap i a la fi damunt d'aquesta està recaient el gruix de les retallades aplicades pels governs Català i central amb la intenció de pal·liar aquesta crisi financera i econòmica que precaritza encara més les nostres vides.
Aquestes polítiques de reducció de despesa pública suposen l'agressió més important contra els drets de les persones que hi ha hagut en la història de la democràcia ja que es centren en retallar serveis públics com són l'ensenyament , la salut, l'educació i el benestar social (que haurien de ser gratuïts i universals) amb l'objectiu de portar-los a la privatització i, per tant, convertir-los en un negoci.
Les succesives reformes laborals i de pensions han suposat una merma als
nostres drets com a treballadors/es , dificultant al retardar l'edat de
jubilació , l'accés a una pensió digna ,facilitant i abaratint encara mes
l'acomiadament , menys tenint els treballadors ,sotmesos a la voluntat de l
'empresari amb total poder i capacitat per modificar horaris de treball ,
salaris o tasques dins l'empresa
Per tant i vista la situació, hem de prendre partit com a principals afectats i defensar els nostres drets ,solidaritzant-nos amb les comunitats sanitària i educativa i amb totes aquelles persones anònimes que pateixen diàriament les conseqüències d'aquesta situació en forma de desnonaments, assetjament de les entitats financeres i la manca de treball . Creiem fermament que per resoldre els problemes actuals que nosaltres no hem generat , no només hi ha el camí que ens imposen els polítics seguint els dictats dels mercats, sinó que organitzades i solidaries entre nosaltres podem fer front a aquestes injustes retallades. Per a tot això us ens preguntem:
Per què es retallen serveis bàsics i indispensables per la
població enlloc de reduir el cost de les institucions i en consequencia el dels
nostres representants polítics sobradament ben remunerats?
Per què no es persegueix el frau fiscal i l'evasió de capitals
que suposen uns 15,000 milions d'euros només a catalunya en lloc de retallar
1000 milions en sanitat i altres 1800 milions en educació?
Per què cap càrrec polític assumeix la responsabilitat dels vergonyosos
actes de corrupció que ara amb més periodicitat van sortint a la llum ?
Per què hem d'assumir com a ciutadans les propostes
intervencionistes dels "lobbies" financers i dels testaferros
europeus amb la finalitat de cobrar el que ens han deixat? És aixó es un
segrest d'estats?
I finalment, per què hem de suportar amb la nostra suor i esforç un
sistema que trepitja la nostra dignitat i que pretén anular-nos com a persones
inculcant-nos la por per reduir-nos a
simples objectes o recursos submisos a la producció i al consum ?
Espanya 2.0 Resum de la conferencia de Niño-Becerra
Un centenar de persones van assistir el divendres dia 17 de febrer a la xerrada organitzada pel nostre sindicat a la Biblioteca Martí Rosselló, on el DR. Santiago Niño Becerra va fer una exposició clara i directa de la situación económica actual. En primer lloc va assenyalar d´on partíem a l´inici de la crisi, sobre el 2007, i on ens situem a l´actualitat i el que ens espera d´aquí a uns anys. Segons ell, aquesta crisi encara no s´ha acabat ni ho farà sinó cap a l´any 2020, això sí, va deixar clar que la tendència és que en sortirem sent més pobres tots. La crisi s´acabarà, es obvi, però mai per tornar a l´estat en el que ens trobàvem al 2005 per exemple, doncs com va assenyalar, "amb nómines de 700 € et donaven un crèdit per comprar-te un Audi A3". Ens hem d´acostumar ha saber que viurem pitjor que abans i les noves generacions i les que vorejem els 30 i 40, viurem pitjor que els nostres pares. La seva idea principal, que no tenim perquè compartir és que “la gent va viure en general per sobre de les seves possibilitats”, però clar, si disposar d´una vivenda significa viure per sobre de les nostres possibilitats, hi ha un problema greu de justícia social. Una dada que desde el nostre sindicat hem assenyalat i denunciant més d´un cop i al nostre entendre és la que explica moltes coses, és la que diu que del 1997 al 2007, els salaris reals (descomptant inflació) a Espanya van pujar un 0´7%, mentre que el consum va pujar de forma exacerbada, de quina manera? tot a travès de crèdits, que d´una o altra manera s´han de pagar, doncs en economía, tot “s´acabava pagant”. El panorama a Espanya es va pintar encara més negre que no pas a la resta d´Europa, doncs segons una gràfica de base 100 que va mostrar, prenent l´any 2005 com a inici, tots els països de l´entorn (Suïssa, Alemanya, Itàlia, Portugal, Grècia…) se situaven en nivells inferiors de riqueza cap als anys 2030 i 2050, però destacava Espanya a la cua de tots aquests.
Va ser molt il.lustratiu a l´hora d´entendre i asimilar el que ens ve a sobre si no reaccionem, és a dir, més pobresa, més miseria, més retallades, menys drets i farses democràtiques, no com la que tenim aquí, sinó com la que existeix a Itàlia, on “tenen un primer ministre escollit per un president de República no escollit pel poble i beneit des d´Europa”. Es va incidir sobretot en el deute, però no en el deute de l´Estat, que és el que més es comenta als mitjans de comunicació –interessadament, per fer veure que les retallades en prestacions, serveis públics, etc., són necessàries- , sinó el deute de les empreses i de la banca, que supera amb escreix el 200% del PIB. Si “en aquest estat que es troben el sistema financer i les empreses”, són ells qui ens han de treure de la crisi, potser portem una direcció equivocada. Tambè va incidir en l´esgotabilitat dels recursos naturals, que si bé abans es creien inesgotables, ara se sap ben cert que no és així, tot i que en relació al tema de l´energia, contaminació, energia verda i de l´empremta o petjada ecològica, va afirmar que “la contaminació es veurà reduïda, doncs es consumirà menys de tot, tant d´energia com de qualsevol altre producte”. Per últim, segons la seva opinió, els avenços tecnològics han fet augmentar brutalment la productivitat, amb la qual cosa, el factor treball és cada cop més prescindible, per tant, la necessitat de mà d´obra anirà decreixent progressivament i la solució a Espanya –amb una economia molt intensiva en factor treball- ja no serà emigrar a altres països d´Europa (França, Alemanya, Bèlgica, Suïssa) com fa 50 anys, doncs aquests països ja no tenen ni tindran aquesta necessitat d´absorvir nous treballadors. Tampoc no ho serán els anomenats països emergents, cas de Brasil, que desprès d´una pregunta va afirmar que “s´està repetint de forma calcada el model espanyol de creixement desmesurat a través del crèdit i del sector especulatiu de la construcció. Brasil= Espanya 2.0”.
En resum, la situació com tots sabem és molt delicada i no es preveu una millora més bé el contrari, de les nostres condicions materials, socials ni en qüestió de drets, per tant, i desprès de l´excel.lent, didàctica i directa explicació, el regust de molta gent va ser més bé de desencant i amb la pregunta de” qué podem fer?” voltant pel cap de molts i moltes assistents.
La CNT de Premià ho té clar, qui més ha perdut amb aquesta crisi hem sigut les treballador@s, doncs ens trobem en pitjors condicions que fa uns anys, i la resposta de perquè ha sigut així tambè la tenim clara. S´ha perdut la consciència de classe, la ideologia ja no forma part de les prioritats de la majoria i la solidaritat ha perdut la seva vàlua en un món on com deia el professor Niño Becerra s´ha prioritzat l´individualisme i s´ha promocionat el “si no lo tienes es porque no quieres” i “el que gana se lo lleva todo”.
A les grafiques, a les dades i als quadres macroeconòmics no apareixen les persones, les seves idees, les seves voluntats i sobretot la seva capacitat per canviar el curs dels esdeveniments si tenen clar el que volen, si estan organitzades i si prenen consciència del que són. Podem canviar el sentit de les gràfiques que indicaven empobriment generalitzat, amb la nostra força i no fa falta crear noves eines, doncs ja existeixen, nomès cal aprofitar-les, saber que poden ser útils amb gent compromesa i disposada a utilitzar part del seu temps en procurar no ja un món, però si un Premià millor, més solidari, més combatiu, més crític i més just.
Salut i gràcies per assistir.
Conferencia: Más allá del Crash
Conferencia:
Más allá del Crash.
Apuntes para una crisis.
Ponente: Dr. Santiago Niño-Becerra
Viernes 17 de Febrero
A las 19:00h
En Biblioteca Martí Roselló
Carretera de Vilassar de Dalt, 100
Barrio Cotet. Premià de Mar
Organiza: Sindicat Únic de Premià - CNT
Más allá del Crash.
Apuntes para una crisis.
Ponente: Dr. Santiago Niño-Becerra
Viernes 17 de Febrero
A las 19:00h
En Biblioteca Martí Roselló
Carretera de Vilassar de Dalt, 100
Barrio Cotet. Premià de Mar
Organiza: Sindicat Únic de Premià - CNT
CNT es concentra a l'aeroport en solidaritat amb el delegat sindical acomiadat de Multiservicios Aeroportuarios
El delegat de secció de CNT a MA va ser acomiadat fa gairebé tres mesos del centre de neteja d’avions de la companyia aèria Vueling, a on MA presta servei. L’acomiadament va ser la resposta a haver dut a terme activitat sindical traslladant a l’empresa la necessitat de vestuaris pels treballadors/es o la exigència d’haver de regular els contractes en frau de llei amb que MA formalitza la relació amb els treballadors i les treballadores.
A les vuit del vespre del diumenge, uns vint militants de CNT Barcelona es concentraven davant els taulells de facturació de la companyia aerea Vueling. A les pancartes que varen desplegar es demanava el cessament de l´evident repressió sindical per part de MA. Entre el corejar que exigia la readmissió del delegat acomiadat, es procedia a exposar el conflicte per mitjà de megafonia i octavetes distribuïdes a treballadors i viatgers. El discurs no va oblidar apuntar la necessitat d’unió dels treballadors/es si es que aquest pretenen de veritat acabar amb aquests tipus de pràctiques abusives, que només tenen cabuda en tant que cada treballador/a es complau amb l’espectacle únic del seu melic.
Els militants van romandre mitja hora en aquest punt, sense incidents tot i que amb presencia policial pròxima i continuada. Després van poder dirigir-se sense impediments fins a la planta inferior i situar-se davant l’espai d’arribades, on van romandre altres vint minuts aproximadament. Aquesta segona ubicació va permetre un major impacte donat que el flux de persones era també superior, tenint en compte els viatgers que arribaven i la gent que els esperava.
CNT Barcelona exigeix amb aquest acte el cessament de la repressió sindical a MA i la readmissió del company acomiadat.
Bloc de la Secció Sindical: http://seccionsindicalcntma.blogspot.com/
LOS TRABAJADORES Y TRABAJADORAS DE SPANAIR, VÍCTIMAS DE UNA NEFASTA GESTIÓN EMPRESARIAL
El cese de operaciones de Spanair el pasado 30 de Enero tiene en vilo a sus más de 2.000 trabajadores y trabajadoras y unos 1.000 de otras compañías. Es una triste demostración de cómo un país puede llegar a 5 millones de parados mientras la dirección de la empresa y las administraciones rehuyen responsabilidades. No será una novedad tampoco que cuando vienen mal dadas políticos y empresarios señalan a las plantillas y traten de hacerles “pagar el pato”. Hace no tanto todo eran alabanzas…
Los Aeropuertos de todo el país viven momentos convulsos. Precariedad generalizada, desregulaciones encubiertas, y tambores de guerra llamando a la privatización. La historia de siempre: buitres de las finanzas preparándose para darse un festín a costa de las familias de clase trabajadora.
Como en tantas otras ocasiones, nuestros compañeros de Sindicato en Spanair quiere proponer medidas que exclusivamente protejan a los trabajadores y trabajadoras y el empleo.
Los especuladores ya tienen quién les defienda… ahora toca a los trabajadores agruparse para defender sus intereses. No podemos tolerar más destrucción de empleo.
[Opinión] Ser o no ser, razonables
SER O NO SER, RAZONABLES
El otro día observé un anuncio de TMB en el metro de Barcelona en el que se anunciaba una racionalización del servicio, esto es, simple y llanamente eliminar determinadas líneas de autobuses por el escaso uso de usuarios. Un poco más tarde me enteré que con la entrada del nuevo año, las líneas nocturnas de autobuses que unían Barcelona con los pueblos del Maresme (hay dos líneas que paran en Premià de Mar y una en Premià de Dalt), también habían pasado por la máquina racionalizadora y por tanto, a determinadas horas, ya no habría servicio los días entre semana. Podríamos seguir con multitud de ejemplos de servicios públicos que se han racionalizado o mejor dicho, eliminado, suprimido o reducido. Es curioso cómo la mayoría de políticos y miembros de organizaciones empresariales que son quienes marcan la verdadera agenda, se están habituando a enviar el mensaje de que todos sus actos, sus propuestas y mensajes van en la correcta dirección porque se basan en la razón, en su privilegiado raciocinio, los demás somos imbéciles. Es decir, ellos mismos catalogan y disfrazan con ayuda de opinadores, periodistas y determinados economistas como razonable lo que únicamente beneficia a sus intereses o a quienes defienden y representan. Es su razón y obvio que tengan sus razones, pero no caigamos en la trampa de dejarnos embaucar y convencer, de resignarnos y asumir como inevitable lo que es injusto para la mayoría.
Los recortes en sanidad y educación, benefician a las empresas privadas, a negocios que son muy lucrativos y de los que el conseller de Sanitat debe estar bien al tanto pues era el patrón de las empresas sanitarias catalanas. Que la gente se pague su mutua que a mí y a mis excompañeros ya nos va bien, debe pensar el ínclito Boi Ruiz.
La nueva reforma laboral (después de la anterior de ZP que parecía definitiva) tiene como razón de ser, abaratar el despido, es decir, no favorecer la contratación sino permitir que el empresario disponga en su poder de la posibilidad de dejarte sin trabajo cuando quiera -ahora ya puede, pero le es relativamente caro. Lo único que se consigue de esta manera son trabajadores temerosos, que rehuyen la combatividad y la solidaridad entre ellos, incapaces no ya de conocer sus derechos sino de reivindicarlos y menos aún de procurar una mejora en sus condiciones laborales, ya sean de seguridad, de estabilidad, de salarios o de desarrollo personal.
El aumento de la edad de jubilación condenará a miles de trabajadores a deambular meses y años con una mísera ayuda hasta que puedan jubilarse, pues se encuentran en una franja de edad y circunstancias donde encontrar trabajo está más cerca de lo imposible que de lo difícil. La razón de este aniquilamiento del derecho a jubilarse a los 65, pactado y consensuado por PP, PSOE, CCOO, UGT, beneficia a bancos y entidades financieras que promueven planes de pensiones privados para quedarse con una gran parte del pastel después de años y años de atemorizar a la población con que el sistema de pensiones era insostenible. Después de unos años de la peor crisis, con los peores datos de desempleo de Europa, con recesión, con leve crecimiento, con fraude y sin él, con 5 millones de parados, el sistema aún no ha quebrado. Eso sí, con este ritmo no podría aguantar mucho más tiempo.
La ayuda a los bancos, era también razonable, tenía su razón de ser, ya que si los bancos no tenían dinero no podían prestárnoslo. Lo que no han dicho es que los bancos recibían del Estado o del BCE dinero a un 1% de interés por ejemplo y te lo prestaban al 4, 5 ó 9%. Lo que tampoco era razonable es que el dinero, el “crédito que debía fluir” tampoco llegase a quien lo necesitaba. Y tampoco entra en lo racional que los bancos con el dinero que les “regalaban” (por lo barato que les salía) se hartasen a comprar deuda de sus propios países y recibir un 5% de intereses.
Hay muchos más ejemplos que demuestran que lo razonable no es tal, sino que obedece a los intereses de unos pocos, los más poderosos eso sí, pues ocupan poltronas donde dictan y promulgan leyes, tienen medios de comunicación de masas, controlan nuestro dinero y en caso de que alguien se rebele, tienen a sus fuerzas de seguridad (para ellos claro). En nombre de la razón de Estado se han hecho las mayores barbaridades de la Historia. Dejemos pues de ser razonables, de acatar la parte del mundo que nos parece injusta e indigna, de consentir sin analizar medidas y políticas que nos encaminan hacia más miseria, moral y material. Rendirse ante la autoridad es ser razonables, pues no lo seremos.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)