Presentació del Sindicat Únic a l'Assemblea de Joves de Premià

Les companyes de l’assemblea de joves ens han convidat a participar en aquest cercavila reivindicatiu per parlar de quina és la situació del món laboral al poble. Abans de començar, volíem dir que estem molt contentes de que hagi nascut aquest moviment al poble i de què estiguin interessades en lluitar pels seus drets laborals, a més de tota la resta, perquè està clar que si hi ha alguna feina en la que no es vulnerin drets ni sigui precària no s’acostuma a trobar durant els primers anys de vida laboral. Malauradament, en el món laboral precarietat i joventut són dos paraules que sovint van lligades, i per tant aquest és un moment clau per començar a formar-se.
Ens agradaria també presentar-nos una mica, per la gent que encara no ens conegui i que no s’hagi apropat mai al nostre local.
El sindicat de la CNT que actualment coneixem va néixer a Premià l’abril del 2004, quan un grup de persones treballadores i estudiants, moltes procedents d’altres associacions, van decidir organitzar-se per respondre a la precarietat laboral i per fomentar la cultura llibertària al municipi.
Ara mateix la nostra seu és aquesta del carrer Pilar. A més d’un lloc on dur a terme les activitats pròpies del sindicat, entenem el nostre local com un espai obert al poble, de manera que el compartim amb qui necessiti un lloc on reunir-se (com és el cas de la Marea Pensionista, o d’un grup de veïnes que venen a estudiar francès).

Des del 2004 el sindicat ha passat per diverses etapes, algunes amb més activitat i altres amb menys. Durant aquests 15 anys s’han realitzat infinitat d’actes formatius, xerrades, passis de pel·lícules i documentals, cursos i altres activitats, principalment relacionades amb els drets laborals.

S’han mantingut conflictes laborals molt durs (com és el cas de Daunis, Bonpreu, Nostrum, Sece... ), després d’acomiadaments o d’impagaments per part d’empreses, en els quals s’han portat a terme piquets i manifestacions, entre d’altres mesures d’acció directa. Alguns conflictes s’han guanyat, en d’altres no s’han aconseguit totes les reivindicacions que es reclamaven, però el resultat sempre ha sigut millor que el de no fer res, callar i abaixar el cap sense lluitar.

Tot i què també hem portat i portem encara molts casos jurídics, la intenció sempre és resoldre els conflictes directament amb la empresa, sense necessitat de recórrer a institucions ni a intermediàries.

Ara mateix, el sindicat disposa d’assessoria jurídica gratuïta per a totes les persones treballadores que s’hi apropin, estiguin afiliades o no. La intenció és ajudar a aquestes persones a resoldre dubtes i a formar-se, de manera que siguin capaces d’autodefensar-se.

No és poca la gent que té dubtes laborals, tenim una mitjana d’entre 150 i 200 consultes anuals, que sembla que va a l’alça.
Les consultes més freqüents són sobre acomiadaments (si són correctes o no, com recorre’ls, si el finiquito està ben calculat...) i reclamacions de quantitat (impagaments o retards, hores extres que no es cobren...)..

També es fan consultes sobre baixes, legalitats de contractes, modificacions horàries, cotitzacions a la seguretat social, i han passat per aquí treballadores que han patit assetjament sexual, víctimes d’accidents laborals, i persones que volien muntar una secció sindical a la seva empresa i no sabien per on començar.

Abans aquesta assessoria la duien a terme les mateixes afiliades a la CNT, i segueix sent així els dijous a la tarda, però ara, a més, des de fa uns mesos tornem a comptar amb l’advocat de la CNT per gestionar la assessoria jurídica dels dimarts. Amb l’ajuda de l’advocat, moltes persones han aconseguit que se’ls paguessin els diners que se’ls devia, els dies de vacances que reclamaven, la reducció de jornada a la qual tenien dret, fins i tot hi ha persones que han aconseguit papers per poder treballar legalment a Espanya. Per això pensem que la eina de la assessoria jurídica també pot ser efectiva en molts casos.

Però no sempre. Com hem dit, gran part de les consultes que rebem són sobre acomiadaments, és a dir, la majoria de persones que s’adrecen al sindicat arriben tard, s’atreveixen a venir només quan creuen que ja no hi tenen res a perdre, de vegades venen fins i tot amb l’acomiadament signat. Això passa perquè sovint s’utilitza el sindicat com a últim recurs, quan hauria de ser el primer, perquè mostrar activitat sindical dins la empresa és una de les millors maneres de blindar-te al teu lloc de treball. Molta gent encara pensa que si et queixes i reclames aniràs al carrer, si es fan les coses ben fetes aquesta és la millor manera de protegir-te, doncs el sindicalisme és un dret laboral bàsic i qualsevol acomiadament que es dugui a terme per aquest motiu serà declarat nul. 

És per això que, per acabar amb la precarietat laboral que patim i que va en augment, des del sindicat recomanem a les treballadores que s’organitzin i es formin, tant aquí, al sindicat, com als seus llocs de treball. És important conèixer els nostres drets per saber quan s’estan vulnerant, què podem denunciar i com ens podem defensar i reclamar que se’ns respectin i, fins i tot, millorin les condicions laborals.

Hem de perdre la por a enfrontar-nos amb els i les nostres caps, hem de recordar que no són les nostres amigues, que per a l’empresa només som màquines de fer diners, i sobretot que no ens estan fent cap favor donant-nos feina, si un cas som nosaltres qui fem favors, generant uns beneficis dels quals mai no en veurem la part que ens pertoca.

Se’ns estafa i se’ns menteix a la cara des que signem el contracte, dels quals aproximadament un 80% es troba en frau de llei, si es que en tenim, fins que acabem la relació laboral (i no ens paguen la indemnització que pertoca). Està tant normalitzat que ni ens en adonem, però n’hi ha prou en llegir-nos el conveni del nostre sector, o fins i tot l’estatut dels treballadors, per veure que tenim drets que ni tan sols coneixíem.

Com diu un company del sindicat, quan a algú li roben la cartera va corrents a denunciar-ho a la policia, però al nostre lloc de treball ens roben cada dia i encara ens creiem que hem de donar les gràcies. Informeu-vos i, quan comproveu que, efectivament, a la feina us roben, veniu corrents al sindicat. 

La Junta del Sindicat Únic de Premià
Confederació Nacional del Treball
Premià de Mar, 29 de febrer de 2020

No hay comentarios: