Manifiesto contra les retallades

ESTEM FARTS DE PAGAR LA CRISI

El Maresme contra les retallades

La situació política, social i econòmica a la que ens ha abocat la cobdícia dels mercats financers amb la connivència dels governs tant a nivell Europeu com a nivell local , exigeix una resposta ferma i contundent per part de la societat civil , ja que al cap i a la fi damunt d'aquesta està recaient el gruix de les retallades aplicades pels governs Català i central amb la intenció de pal·liar aquesta crisi financera i econòmica que precaritza encara més les nostres vides.
Aquestes polítiques de reducció de despesa pública suposen l'agressió més important contra els drets de les persones que hi ha hagut en la història de la democràcia ja que es centren en retallar serveis públics com són l'ensenyament , la salut, l'educació i el benestar social (que haurien de ser gratuïts i universals) amb l'objectiu de portar-los a la privatització i, per tant, convertir-los en un negoci.

Les succesives reformes laborals i de pensions han suposat una merma als nostres drets com a treballadors/es , dificultant al retardar l'edat de jubilació , l'accés a una pensió digna ,facilitant i abaratint encara mes l'acomiadament , menys tenint els treballadors ,sotmesos a la voluntat de l 'empresari amb total poder i capacitat per modificar horaris de treball , salaris o tasques dins l'empresa

 
Per tant i vista la situació, hem de prendre partit com a principals afectats i defensar els nostres drets ,solidaritzant-nos amb les comunitats sanitària i educativa i amb totes aquelles persones anònimes que pateixen diàriament les conseqüències d'aquesta situació en forma de desnonaments, assetjament de les entitats financeres i la manca de treball . Creiem fermament que per resoldre els problemes actuals que nosaltres no hem generat , no només hi ha el camí que ens imposen els polítics seguint els dictats dels mercats, sinó que organitzades i solidaries entre nosaltres podem fer front a aquestes injustes retallades. Per a tot això us ens preguntem:

Per  què es retallen serveis bàsics i indispensables per la població enlloc de reduir el cost de les institucions i en consequencia el dels nostres representants polítics sobradament ben remunerats?

Per què  no es persegueix el frau fiscal i l'evasió de capitals que suposen uns 15,000 milions d'euros només a catalunya en lloc de retallar 1000 milions en sanitat i altres 1800 milions en educació?

Per què  cap càrrec polític assumeix la responsabilitat dels vergonyosos actes de corrupció que ara amb més periodicitat van sortint a la llum ?

Per què  hem d'assumir com a ciutadans les propostes intervencionistes dels "lobbies" financers i dels testaferros europeus amb la finalitat de cobrar el que ens han deixat? És aixó es un segrest d'estats?

I finalment,  per què hem de suportar amb la nostra suor i esforç un sistema que trepitja la nostra dignitat i que pretén anular-nos com a persones inculcant-nos la por per  reduir-nos a simples objectes o recursos submisos a la producció i al consum ?

Manifestació contra les retallades

Espanya 2.0 Resum de la conferencia de Niño-Becerra

 
Un centenar de persones van assistir el divendres dia 17 de febrer a la xerrada organitzada pel nostre sindicat a la Biblioteca Martí Rosselló, on el DR. Santiago Niño Becerra va fer una exposició clara i directa de la situación económica actual. En primer lloc va assenyalar d´on partíem a l´inici de la crisi, sobre el 2007, i on ens situem a l´actualitat i el que ens espera d´aquí a uns anys. Segons ell, aquesta crisi encara no s´ha acabat ni ho farà sinó cap a l´any 2020, això sí, va deixar clar que la tendència és que en sortirem sent més pobres tots. La crisi s´acabarà, es obvi, però mai per tornar a l´estat en el que ens trobàvem al 2005 per exemple, doncs com va assenyalar, "amb nómines de 700 € et donaven un crèdit per comprar-te un Audi A3". Ens hem d´acostumar ha saber que viurem pitjor que abans i les noves generacions i les que vorejem els 30 i 40, viurem pitjor que els nostres pares. La seva idea principal, que no tenim perquè compartir és que “la gent va viure en general per sobre de les seves possibilitats”, però clar, si disposar d´una vivenda significa viure per sobre de les nostres possibilitats, hi ha un problema greu de justícia social. Una dada que desde el nostre sindicat hem assenyalat i denunciant més d´un cop i al nostre entendre és la que explica moltes coses, és la que diu que del 1997 al 2007, els salaris reals (descomptant inflació) a Espanya van pujar un 0´7%, mentre que el consum va pujar de forma exacerbada, de quina manera? tot a travès de crèdits, que d´una o altra manera s´han de pagar, doncs en economía, tot “s´acabava pagant”. El panorama a Espanya es va pintar encara més negre que no pas a la resta d´Europa, doncs segons una gràfica de base 100 que va mostrar, prenent l´any 2005 com a inici, tots els països de l´entorn (Suïssa, Alemanya, Itàlia, Portugal, Grècia…) se situaven en nivells inferiors de riqueza cap als anys 2030 i 2050, però destacava Espanya a la cua de tots aquests.
Va ser molt il.lustratiu a l´hora d´entendre i asimilar el que ens ve a sobre si no reaccionem, és a dir, més pobresa, més miseria, més retallades, menys drets i farses democràtiques, no com la que tenim aquí, sinó com la que existeix a Itàlia, on “tenen un primer ministre escollit per un president de República no escollit pel poble i beneit des d´Europa”. Es va incidir sobretot en el deute, però no en el deute de l´Estat, que és el que més es comenta als mitjans de comunicació –interessadament, per fer veure que les retallades en prestacions, serveis públics, etc., són necessàries- , sinó el deute de les empreses i de la banca, que supera amb escreix el 200% del PIB. Si “en aquest estat que es troben el sistema financer i les empreses”, són ells qui ens han de treure de la crisi, potser portem una direcció equivocada. Tambè va incidir en l´esgotabilitat dels recursos naturals, que si bé abans es creien inesgotables, ara se sap ben cert que no és així, tot i que en relació al tema de l´energia, contaminació, energia verda i de l´empremta o petjada ecològica, va afirmar que “la contaminació es veurà reduïda, doncs es consumirà menys de tot, tant d´energia com de qualsevol altre producte”.  Per últim, segons la seva opinió, els avenços tecnològics han fet augmentar brutalment la productivitat, amb la qual cosa, el factor treball és cada cop més prescindible, per tant, la necessitat de mà d´obra anirà decreixent progressivament i la solució a Espanya –amb una economia molt intensiva en factor treball- ja no serà emigrar a altres països d´Europa (França, Alemanya, Bèlgica, Suïssa) com fa 50 anys, doncs aquests països ja no tenen ni tindran aquesta necessitat d´absorvir nous treballadors. Tampoc no ho serán els anomenats països emergents, cas de Brasil, que desprès d´una pregunta va afirmar que “s´està repetint de forma calcada el model espanyol de creixement desmesurat a través del crèdit i del sector especulatiu de la construcció. Brasil= Espanya 2.0”.

En resum, la situació com tots sabem és molt delicada i no es preveu una millora més bé el contrari, de les nostres condicions materials, socials ni en qüestió de drets, per tant, i desprès de l´excel.lent, didàctica i directa  explicació, el regust de molta gent va ser més bé de desencant i amb la pregunta de” qué podem fer?” voltant pel cap de molts i moltes assistents.

La CNT de Premià ho té clar, qui més ha perdut amb aquesta crisi hem sigut les treballador@s, doncs ens trobem en pitjors condicions que fa uns anys, i la resposta de perquè ha sigut així tambè la tenim clara. S´ha perdut la consciència de classe, la ideologia ja no forma part de les prioritats de la majoria i la solidaritat ha perdut la seva vàlua en un món on com deia el professor Niño Becerra s´ha prioritzat l´individualisme i s´ha promocionat el “si no lo tienes es porque no quieres” i “el que gana se lo lleva todo”.

A les grafiques, a les dades i als quadres macroeconòmics no apareixen les persones, les seves idees, les seves voluntats i sobretot la seva capacitat per canviar el curs dels esdeveniments si tenen clar el que volen, si estan organitzades i si prenen consciència del que són. Podem canviar el sentit de les gràfiques que indicaven empobriment generalitzat, amb la nostra força i no fa falta crear noves eines, doncs ja existeixen, nomès cal aprofitar-les, saber que poden ser útils amb gent compromesa i disposada a utilitzar part del seu temps en procurar no ja un món, però si un Premià millor, més solidari, més combatiu, més crític i més just. 

Salut i gràcies per assistir.

Conferencia: Más allá del Crash

Conferencia:

Más allá del Crash.
Apuntes para una crisis.

Ponente: Dr. Santiago Niño-Becerra

Viernes 17 de Febrero
A las 19:00h
En Biblioteca Martí Roselló
Carretera de Vilassar de Dalt, 100
Barrio Cotet. Premià de Mar
Organiza: Sindicat Únic de Premià - CNT

CNT es concentra a l'aeroport en solidaritat amb el delegat sindical acomiadat de Multiservicios Aeroportuarios

El passat diumenge 5 de febrer al vespre, CNT Barcelona es concentrava a l’aeroport de El Prat en solidaritat amb el company y delegat sindical de la secció que CNT té a l’empresa Multiservicios Aeroportuarios (MA), acomiadat de manera totalment improcedent.

El delegat de secció de CNT a MA va ser acomiadat fa gairebé tres mesos del centre de neteja d’avions de la companyia aèria Vueling, a on MA presta servei. L’acomiadament va ser la resposta a haver dut a terme activitat sindical traslladant a l’empresa la necessitat de vestuaris pels treballadors/es o la exigència d’haver de regular els contractes en frau de llei amb que MA formalitza la relació amb els treballadors i les treballadores.

A les vuit del vespre del diumenge, uns vint militants de CNT Barcelona es concentraven davant els taulells de facturació de la companyia aerea Vueling. A les pancartes que varen desplegar es demanava el cessament de l´evident repressió sindical per part de MA. Entre el corejar que exigia la readmissió del delegat acomiadat, es procedia a exposar el conflicte per mitjà de megafonia i octavetes distribuïdes a treballadors i viatgers. El discurs no va oblidar apuntar la necessitat d’unió dels treballadors/es si es que aquest pretenen de veritat acabar amb aquests tipus de pràctiques abusives, que només tenen cabuda en tant que cada treballador/a es complau amb l’espectacle únic del seu melic.

Els militants van romandre mitja hora en aquest punt, sense incidents tot i que amb presencia policial pròxima i continuada. Després van poder dirigir-se sense impediments fins a la planta inferior i situar-se davant l’espai d’arribades, on van romandre altres vint minuts aproximadament. Aquesta segona ubicació va permetre un major impacte donat que el flux de persones era també superior, tenint en compte els viatgers que arribaven i la gent que els esperava.

CNT Barcelona exigeix amb aquest acte el cessament de la repressió sindical a MA i la readmissió del company acomiadat.

Bloc de la Secció Sindical: http://seccionsindicalcntma.blogspot.com/

LOS TRABAJADORES Y TRABAJADORAS DE SPANAIR, VÍCTIMAS DE UNA NEFASTA GESTIÓN EMPRESARIAL

El cese de operaciones de Spanair el pasado 30 de Enero tiene en vilo a sus más de 2.000 trabajadores y trabajadoras y unos 1.000 de otras compañías. Es una triste demostración de cómo un país puede llegar a 5 millones de parados mientras la dirección de la empresa y las administraciones rehuyen responsabilidades. No será una novedad tampoco que cuando vienen mal dadas políticos y empresarios señalan a las plantillas y traten de hacerles “pagar el pato”. Hace no tanto todo eran alabanzas…

Los Aeropuertos de todo el país viven momentos convulsos. Precariedad generalizada, desregulaciones encubiertas, y tambores de guerra llamando a la privatización. La historia de siempre: buitres de las finanzas preparándose para darse un festín a costa de las familias de clase trabajadora.

Como en tantas otras ocasiones, nuestros compañeros de Sindicato en Spanair quiere proponer medidas que exclusivamente protejan a los trabajadores y trabajadoras y el empleo.

Los especuladores ya tienen quién les defienda… ahora toca a los trabajadores agruparse para defender sus intereses. No podemos tolerar más destrucción de empleo.